Quan els pronoms forts fan de complement directe o de complement indirecte, van precedits de la preposició a: a mi, a tu, a ell / a ella, a nosaltres, a vosaltres, a ells / a elles. Aquests pronoms forts es dupliquen amb un pronom feble del mateix nombre i persona: em, et, el, la, li, ens, us, els [...]

De vegades, quan s'afegeix un pronom feble a una forma verbal es creen combinacions pròpies de la llengua oral, que no són adequades en els registres formals. Quan es volen reproduir per escrit aquestes combinacions col·loquials es poden produir canvis ortogràfics. Els casos més habituals són els [...]

afegit un pronom feble que fa aquesta mateixa funció (La noia de la qual se'n reia...), en registres formals no hi ha aquesta duplicació pronominal. Cal tenir en compte, però, que en determinades oracions de relatiu de vegades és recomanable la presència, també, del pronom feble, ja que si es [...]

pronom feble ho (enginyar-s'ho) o les (enginyar-se-les). Per exemple: S'ho han enginyat per treure'n profit. Se les han enginyades per treure'n profit.  [...]

Quan es mou un element del lloc que ocupa habitualment dins de l'oració, segons la naturalesa d'aquest element cal reprendre'l o no amb un pronom feble. En el cas de complements d'origen introduïts per la preposició de que acompanyen verbs com desprendre, derivar, seguir, deduir, etc., aquest [...]

reprèn amb un pronom feble quan la pronominalització és possible. Per exemple: No hi vull anar, a treballar. No en tindrem més, de pomes. Si l'element conegut es desplaça a l'esquerra, l'ús de la coma és opcional, tot i que se sol evitar si aquest element és poc complex. Com en el cas anterior, també [...]

pronom feble: 1. En les dislocacions: és a dir, quan es desplaça cap a la dreta o l'esquerra un element que aporta informació coneguda, es reprèn aquest element amb un pronom feble quan la pronominalització és possible. Per exemple: Els papers ja els he dut al despatx. Hi aniré, a Montserrat. Cal [...]

explícit el complement directe d'aquests verbs, cal que aquesta funció la faci el pronom feble en. Per exemple: Per saber-ne més, truqueu al número de telèfon següent (i no Per saber més, truqueu...).  [...]

La segona persona de singular de l'imperatiu del verb morir és mor. Quan es combina amb el pronom de segona persona del singular s'obté la combinació mor-te. Ara bé, de vegades se sol afegir una e de suport al verb i aleshores el pronom feble adopta la forma 't: more't. Per exemple: T'odio [...]

El datiu ètic o d'interès és un pronom feble (em, et, li, ens, us o els) que expressa la relació afectiva d'una persona amb la situació designada pel verb, i és propi de la llengua oral i els registres informals. Per exemple: Últimament el nen no em menja bé. Vigileu, no fos cas que arrenqui a [...]